ella o jo? : water violet

Ella és aire. És aigua. Li agrada la terra però sempre barrejada amb aigua. Poc arrelada es mou per tots dos mons sense acabar de ser aire, sense acabar de ser aigua.

Espigada en el seu posat, intenta albirar-ho tot des del cel. Mira, observa i no es deixa ser. Sensible, però només en una part d’ella, es mulla els peus, s’estima més no enfonsar-se. L’ajuda ser lleugera, però es queda on està i desde allà no baixa a aquell lloc que la permetrà connectar amb si mateixa, amb la resta.

Descendir, deixar de ser tan aire, ascendir, deixar de ser tan aigua per implicar-se en el que realment la mobilitza. Donar des d’un altre lloc, provar-ho, intentar-ho. Doblegar-se i barrejar-se des de lo veritable. Les seves pors i les seves culpes quedaran, per fi, alliberades.Water violet.

I fa olor a bosc